Declaració institucional del Ple del Consell de Mallorca pel Dia internacional contra la violència cap a les dones
16-Novembre-2017
La violència contra les dones és una terrible xacra social que no cessa malgrat els esforços de molts agents socials, especialment el moviment feminista, i de les mesures duites a terme per les administracions públiques. Això és a causa del complex entramat sociocultural que l’alimenta i fomenta.
La violència contra les dones és un problema d'enormes dimensions i conseqüències. L'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) feia públiques en la seva enquesta de 2014 xifres molt preocupants: 13 milions de dones amb edats d'entre 18-74 anys, havien experimentat violència física durant els 12 mesos previs a l'enquesta; 3,7 milions havien sofert violència sexual; el 18% de les dones de la UE havien estat objecte d'assetjament a partir dels 15 anys; i el 12% de les enquestades havien patit alguna forma d'agressió o incident sexual per part d'un adult abans dels 15 anys, la qual cosa equival a 21 milions de dones a la Unió Europea.
Al nostre país, les xifres oficials i les de les organitzacions civils mostren uns nombres molt similars, com similars ho són les xifres de la nostra Comunitat Autònoma.
Els avanços són indubtables tant en matèria legislativa com en l'ampliació de condició de víctima, a dones que per variats motius no han interposat denúncia penal, però que la seva situació està avalada per informes dels serveis socials. Al nostre Estat disposem d'un marc legislatiu a través de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere,
també la llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes. A més, es desenvolupen protocols de detecció de víctimes de violència masclista als serveis d’urgències i atenció primària i es creen Unitats de Suport. És especialment important la consideració com a víctimes, de les filles i fills de les dones maltractades, i la protecció expressa a orfes i òrfenes.
A les Illes Balears hem de destacar també el Pacte contra les violències masclistes que es va posar en marxa ara farà un any. Un gran pacte institucional, polític i social que té diferents objectius per prevenir i combatre les violències masclistes, i que ha suposat el major esforç pressupostari que mai ha fet un Govern: 13 milions d'euros fins a 2020 per a treballar polítiques transversals des de les diferents conselleries. Una de les primeres grans mesures per aquest 2018 és que les dones en atur víctimes de violència, tendran garantida una feina per 1 any per poder tirar cap endavant.
El Consell de Mallorca aplaudeix aquest Pacte, es compromet a implementar aquestes mesures al nostre territori insular, i aspira a seguir aprofundint per dur a terme l'esperit que emana del Conveni d'Istanbul, que Espanya va ratificar en 2014, en el qual es considera violència contra la dona la que impliqui danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, i no solament l'exercida per la parella i/o exparella, i que obliga a donar a totes aquestes violències el mateix tractament.
En la resposta integral davant les violències masclistes, les administracions locals són una peça clau i juguen un paper fonamental. Els Ajuntaments, per la seva pròpia definició com a institució més propera a la ciutadania i a les necessitats socials, suposen el primer estament en la prevenció així com en l'atenció a través d'informació, assessorament, protecció i acompanyament a les dones víctimes i a les seves filles i fills. És imprescindible dotar de nou als Ajuntaments de les seves competències en matèria d'igualtat. És necessari i imprescindible comptar amb les estructures municipals i la seva implicació en la lluita contra la violència de gènere, i per a això és fonamental dotar-los de recursos adequats.
Hem de ser molt conscients que la violència de gènere enfonsa les seves arrels en la històrica desigualtat que han tingut, i encara segueixen tenint les dones, com a conseqüència del patriarcat existent en les nostres societats, per això és fonamental abordar la seva erradicació des de les polítiques d'igualtat, des del feminisme; per afavorir una cultura de la igualtat enfront d'una cultura de la submissió.
Només es podrà acabar amb la violència cap a les dones si es reconeix que aquesta xacra és estructural, que són moltes i variades les violències masclistes, i que la solució passa per la implicació de tota la societat. Per aquesta senda hem de caminar.
A la seu del Consell, 9 de novembre del 2017
La violència contra les dones és un problema d'enormes dimensions i conseqüències. L'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) feia públiques en la seva enquesta de 2014 xifres molt preocupants: 13 milions de dones amb edats d'entre 18-74 anys, havien experimentat violència física durant els 12 mesos previs a l'enquesta; 3,7 milions havien sofert violència sexual; el 18% de les dones de la UE havien estat objecte d'assetjament a partir dels 15 anys; i el 12% de les enquestades havien patit alguna forma d'agressió o incident sexual per part d'un adult abans dels 15 anys, la qual cosa equival a 21 milions de dones a la Unió Europea.
Al nostre país, les xifres oficials i les de les organitzacions civils mostren uns nombres molt similars, com similars ho són les xifres de la nostra Comunitat Autònoma.
Els avanços són indubtables tant en matèria legislativa com en l'ampliació de condició de víctima, a dones que per variats motius no han interposat denúncia penal, però que la seva situació està avalada per informes dels serveis socials. Al nostre Estat disposem d'un marc legislatiu a través de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere,
també la llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes. A més, es desenvolupen protocols de detecció de víctimes de violència masclista als serveis d’urgències i atenció primària i es creen Unitats de Suport. És especialment important la consideració com a víctimes, de les filles i fills de les dones maltractades, i la protecció expressa a orfes i òrfenes.
A les Illes Balears hem de destacar també el Pacte contra les violències masclistes que es va posar en marxa ara farà un any. Un gran pacte institucional, polític i social que té diferents objectius per prevenir i combatre les violències masclistes, i que ha suposat el major esforç pressupostari que mai ha fet un Govern: 13 milions d'euros fins a 2020 per a treballar polítiques transversals des de les diferents conselleries. Una de les primeres grans mesures per aquest 2018 és que les dones en atur víctimes de violència, tendran garantida una feina per 1 any per poder tirar cap endavant.
El Consell de Mallorca aplaudeix aquest Pacte, es compromet a implementar aquestes mesures al nostre territori insular, i aspira a seguir aprofundint per dur a terme l'esperit que emana del Conveni d'Istanbul, que Espanya va ratificar en 2014, en el qual es considera violència contra la dona la que impliqui danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, i no solament l'exercida per la parella i/o exparella, i que obliga a donar a totes aquestes violències el mateix tractament.
En la resposta integral davant les violències masclistes, les administracions locals són una peça clau i juguen un paper fonamental. Els Ajuntaments, per la seva pròpia definició com a institució més propera a la ciutadania i a les necessitats socials, suposen el primer estament en la prevenció així com en l'atenció a través d'informació, assessorament, protecció i acompanyament a les dones víctimes i a les seves filles i fills. És imprescindible dotar de nou als Ajuntaments de les seves competències en matèria d'igualtat. És necessari i imprescindible comptar amb les estructures municipals i la seva implicació en la lluita contra la violència de gènere, i per a això és fonamental dotar-los de recursos adequats.
Hem de ser molt conscients que la violència de gènere enfonsa les seves arrels en la històrica desigualtat que han tingut, i encara segueixen tenint les dones, com a conseqüència del patriarcat existent en les nostres societats, per això és fonamental abordar la seva erradicació des de les polítiques d'igualtat, des del feminisme; per afavorir una cultura de la igualtat enfront d'una cultura de la submissió.
Només es podrà acabar amb la violència cap a les dones si es reconeix que aquesta xacra és estructural, que són moltes i variades les violències masclistes, i que la solució passa per la implicació de tota la societat. Per aquesta senda hem de caminar.
A la seu del Consell, 9 de novembre del 2017
